El Principat d’Andorra és un petit país del sud d'Europa amb una extensió de 468 km2, situat als Pirineus entre Espanya i França, amb una altitud mitjana de 1.996 metres sobre el nivell del mar. La seva capital a Andorra la Vella, està format per set parròquies amb una població total de 84.484 habitants el 2008 i l'idioma oficial és el català.
Neu i natura: Andorra compta amb un clima mediterrani d'alta muntanya, on les temperatures a l'hivern són fredes i a l'estiu, suaus. El Principat té un percentatge elevat de dies assolellats i el clima és sec. Té dos dominis esquiables formats per la unió de diverses estacions d'esquí, i un complex destinat a l'oci i esquí de fons:
- Grandvalira. Sorgida de la fusió de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-El Tarter.
- Vallnord. Sorgida de l'aliança entre les estacions d'esquí de Pal, Arinsal i Ordino-Arcalís.
- Naturlandia. Situat a la zona de la Rabassa, amb una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Té 15 km de pistes marcades, distribuïts en 5 pistes de diferent dificultat
Cultura i arquitectura: Andorra és el país del món amb el major nombre de monuments romànics per metre quadrat. L'església de Santa Coloma, construïda entre els segles IX i X dC és una de les poques esglésies romàniques del món amb campanar cilíndric, datat al segle XII. Arquitectures tan diferents com l'església de Meritxell pel que fa a Sant Joan de Caselles entre d'altres.
Shopping: En el sector secundari predominen les indústries de transformació (cigarretes, purs i mobles) i indústries primàries. Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB andorrà, i el turisme la sustentació principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veïns
Economia i govern: està constituït com un Estat social i democràtic de dret, el règim polític és el principat parlamentari. Té com a caps d'Estat al bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa.
Encara que el Principat no disposa de moneda oficial, des de l'1 de gener de 2002 es fa servir l'euro com a moneda de facto, el principat ha crescut a través del turisme i, especialment, per la seva condició de paradís fiscal
Educació: A Andorra conviuen tres sistemes educatius amb centres d'educació primària, secundària i Formació Professional:
- 1. Andorrà. Dependent del Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut.
- 2. Espanyol. Dependent del Ministeri d'Educació d'Espanya.
- 3. Francès. Dependent del Ministeri d'Educació Nacional de França.
- 4. Estudis superiors, el 1997 es va fundar la Universitat d'Andorra, de caràcter públic i que té signats convenis de col·laboració amb diverses universitats espanyoles i franceses.
Sistema financer: és un dels principals pilars de l’economia andorrana. El Principat d’Andorra és considerat paradís fiscal i atorga anualment la possibilitat d’assolir la residència passiva. Es caracteritza per la seva reputació financera assolida gràcies a la solidesa i rigor en l’aplicació dels estàndards regulatoris internacionals. Així mateix i en relació a altres places financeres, el sistema financer andorrà, centrat principalment en la banca, es caracteritza per la solvència i liquiditat, com a resultat de la seva gestió conservadora i prudent.
Andorra no disposa d’un banc central encarregat de l’emissió de moneda. L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) és l’òrgan tècnic executiu que supervisa controla les entitats financeres amb competències equiparables a les de les entitats supervisores d’altres països. Andorra no té moneda pròpia i va adaptar-se l’euro l’1 de gener de 2002.
L’Associació de Bancs Andorrans (ABA) defensa els interessos dels seus membres prop del Govern del Principat. Representa Andbanc, BIBM, Banca Privada d’Andorra, Crèdit Andorrà i BancSabadell d’Andorra.
La banca andorrana en general està contínuament en contacte directe amb els mercats financers internacionals, actuant amb la més gran transparència per facilitar les transaccions de les empreses i dels particulars cap a l’exterior.